La medicina tradicional xinesa utilitza diferents tractaments per a la prevenció i la curació de malalties: l'acupuntura i la moxibustió, la dietoteràpia, la fitoteràpia, els massatges Tui Na i els moviments del Txi Kung i del Tai-Txi.

Aquesta antiga medicina orienta els seus tractaments a la prevenció de la malaltia de manera especial i, per tant, gaudeix d'una visió molt àmplia de la realitat i de les relacions de l'ésser humà amb el cosmos. L'home es troba entre el cel i la terra i el Tao ho és tot. El yin i el yang són dos aspectes complementaris, aparentment oposats, que regeixen totes les coses i que defineixen el diagnòstic i el tractament de qualsevol trastorn de salut. El seu caràcter cíclic donarà significat als ritmes de les estacions i dels planetes i també dels cicles interns del nostre cos, com els cicles de la dona i les etapes vitals de tota persona. El taoisme és el context filosòfic d'on neix la medicina xinesa i l'observació de la natura serà la base on es definirà la teoria de les cinc fases o elements de la natura: fusta, foc, terra, metall i aigua. Les interrelacions entre les diferents fases constitueixen una inspiradora font de coneixement i de comprensió del procés cíclic de la vida i de les relacions internes i externes de l'ésser humà: el microcosmos i el macrocosmos.

L'acupuntura és una tècnica mil·lenària que consisteix a inserir sota la pell unes agulles molt fines i indolores que provoquen un estímul sobre els anomenats punts d'acupuntura, destinat a reequilibrar l'estat energètic de la persona. Sovint l'acupuntura es complementa amb la moxibustió, una tècnica calenta a base d'artemisa que aportarà calor i vitalitat als punts amb menys energia de l'organisme.